El poble ès un vell tossut,
ès una noia que no tè promès,
ès un petit comerciant en descrèdit,
ès un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble ès una xafogosa tarda d'estiu,
ès un parapet damunt la sorra,
ès la pluja fina de novembre.
El poble ès quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
ès el petit desfici del diumenge a la tarda,
ès la famìlia com a base de la societat futura,
ès el conjunt d'habitants,etc.,etc.
El poble ès el meu esforc, i el vostre esforc, ,
ès la meva veu i la vostra veu,
ès la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble ès el conjunt del nostre esforc,
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble ès tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble ès tothom,
el poble ès ningù.
El poble ès tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Aixi es el meu poble, i encara que no soc nascuda aquí, es part de mi, perqué aquí he deixat un troç del meu cor, s'ha fet part de la meva vida, molt meva, massa meva i només algú especial podrà entendre en les meves paraules perqué sóc com sóc i perqué es tan especial per mi aquest lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada