Es un poema que no em canso de llegir, fins i tot le memoritzat i el recordo quand estic trista. Vull escriur.el aquí a veure si us agrada, es d'en Miquel Marti i Pol i es titula : " Si tornes "Repetirè el teu nom i el meu tambè.
Me'ls dirè en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobiliza.
¿Ets dins meu? ¿Et perdrè, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a travès dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot, si tornes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada